dijous, 6 de desembre del 2012

Móra la Nova per la independència


Acte de presentació i xerrada 
"Estat propi?? què, Quan i Perquè" de la secció local de 
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Móra la Nova.


Comptarem amb la presència d'uns convidats/ponents estel·lars: 



·- Carme Forcadell (Presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana)

·- Joan Reig (Bateria de Els Pets).

·- Santiago Espot ( Catalunya Acció - Solidaritat Catalana per la Independència). 

·- Manel Alves (Assemblea Nacional Catalana a les Terres de l'Ebre).



 Actuació musical de "Riu en so" en finalitzar l'acte. 

Hi esteu tots convidats!



VISCA CATALUNYA LLIURE!

diumenge, 2 de setembre del 2012

Bus a la manifestació de la Diada


Catalunya nou Estat d'Europa

Passeu per les oficines de l'Ajuntament a apuntar-vos-hi!

Les perspectives d'assistència a la concentració de l'11 de setembre estan superant totes les previsions que incialment podíem tenir. Cada dia que passa, el país bull més en activitat i preparació de l'acte massiu de l'11.

Per aquest motiu, preveient una gran concentració i per tal d'intentar garantir al màxim el bon desenvolupament i fluïdesa de la concentració i posterior marxa fins al Parlament, s'ha decidit canviar lleugerament el que s'havia previst inicialment. Així, la concentració es farà a la cruïlla de Gran Via amb Passeig de Gràcia i l'acte, que inicialment s'havia previst al principi de tot, tindrà lloc al final de la Marxa.

D'aquí a uns dies rebreu tota la informació sobre la concentració i l'acte de l'11. També rebreu algunes instruccions i recomanacions perquè ens ajudeu i col·laboreu perquè tot es desenvolupi de manera correcta i que acabi sent el gran èxit que tots esperem.

El Comité Executiu i el Secretariat Nacional us dona les gràcies per tota la feina que esteu fent arreu del territori i que farà que aquest 11 de setembre enfilem definitivament el camí cap a la independència.


diumenge, 8 de juliol del 2012

L'associació de municipis sobiranistes vol fer una consulta independentista quan sumi el 60% de la població catalana

L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha tancat la seva segona assemblea general a Girona amb un objectiu clar: l'entitat s'ha marcat com a prioritat engrandir l'associació per poder realitzar una consulta independentista a tot Catalunya quan compti amb el 60% de la població catalana dins l'AMI i sàpiguen que poden aconseguir més del 55% dels vots a favor de la seva proposta. El seu president, Josep Maria Vila d'Abadal, ha assegurat que el "catalanisme, com a pensament, ja ha fet la seva funció durant aquests anys" i ha ressaltat que avui en dia cal "pensar en un nou moviment" que "suplanti" el catalanisme i englobi a tota la població.


Segons el president de l'AMI i alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, l'assemblea general de l'entitat ha estat "tot un èxit" que ha permès generar "un gran debat" entre els representants municipals adherits. "Ha estat una assemblea molt interessant que ha deixat clar que el municipalisme segueix treballant per la independència de Catalunya i que aquesta opció és viable", ha assenyalat Vila d'Abadal.

El president ha explicat que durant la reunió s'ha introduït una esmena en el manifest final que s'ha aprovat gairebé amb la "unanimitat" dels assistents. "A partir d'ara tenim com objectiu principal i gairebé únic poder fer un referèndum independentista a tot Catalunya quan tinguem el 60% de la població catalana dins l'AMI", ha explicat l'alcalde de Vic. De moment, aquest és un objectiu a mitjà termini perquè a hores d'ara els municipis adherits a l'associació nomes representen el 35 de la població catalana. En concert l'AMI compta amb el suport de 485 ajuntaments catalans, 24 consells comercals i la Diputació de Lleida.

"Hem de fer la consulta quan puguem aconseguir el 55% dels vots a favor del sí a la independència de Catalunya", ha concretat Vila d'Abadal. El president de l'AMI ha explicat que esperen que el Govern prengui les "accions necessàries per assolir aquest objectiu" un cop l'entitat hagi realitzat la consulta.

L'estat espanyol "menysté" Catalunya

Durant l'acte de clausura de la segona assemblea general de l'associació a Girona, el seu president ha criticat que l'estat espanyol "sempre ha lluitat contra el sentiment catalanista" i ha denunciat que el govern estatal "menysté" el territori català i vol "diluir-lo" dins el mapa espanyol.

"Ens ataquen constantment dient-nos que som els culpables del dèficit de l'estat espanyol, ataquen la nostra llengua i el sistema educatiu i fins i tot qüestionen el nostre territori", ha explicat Vila d'Abadal. Segons el president de l'associació de municipis sobiranistes, cal que Catalunya sigui independent i, segons Vila d'Abadal, actualment "és possible".

Canvi del moviment i pensament "catalanista" cap a "l'independentisme"


El president de l'AMI ha fet una crida a tots els municipis catalans per unir-se en aquest projecte de futur cap a l'estat propi. "El municipalisme és transversal i representem a la població de les ciutats", ha argumentat. Per aquest motiu, Vila d'Abadal ha explicat que, avui en dia, és necessari "superar el catalanisme com a pensament" i trobar un nou moviment més semblant a l'independentisme. "El catalanisme ha fet la seva funció i ha aguantat Catalunya dins de totes les agressions que hem patit com a nació", ha argumentat.

No obstant això, Vila d'Abadal ha qualificat el moviment catalanisme com "una cuirassa" que cal deixar endarrere i començar a treballar per normalitzar i fer viable la independència. "La independència és un moviment polític possible, seriós, no és extremista i pot acollir a tothom", ha conclòs.

L'AMI "representa" la veu del poble català

La segona assemblea general de l'AMI s'ha portat a terme al Palau de Congressos de Girona i ha comptat amb la presència de diversos representants municipals d'arreu de Catalunya. D'entre ells, l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha estat l'encarregat d'inaugurar l'assemblea. L'alcaldessa de Santpador (Bages), Laura Vilagrà, ha estat l'escollida per llegir el manifest final de l'acte.

En aquest escrit, l'entitat ha reivindicat que l'associació "és i representa" la veu del poble català i han demanat "respecte i consideració" per les més de 500 institucions municipals, comarcals i provincials que estan adherides a aquest moviment.

"Sol·licitem el recolzament de les institucions catalanes per fer encara més sòlid el nostre projecte i constituir una única veu, sense fissures, en aquest camí cap a la independència", ha anunciat l'alcaldessa. L'entitat ha destacat que faran "els quilòmetres que calgui" per explicar la voluntat del poble català. "Volem que Catalunya sigui el proper estat de la Unió Europea i les Nacions Unides", ha conclòs l'alcaldessa de Santpador.

L'entitat ha denunciat que un 43% dels impostos que els catalans paguen a l'estat espanyol "no tornen" ni en forma de serveis ni d'inversions. Segons l'associació, només amb l'import que Catalunya deixa de percebre en un dia - 45 MEUR- es podrien construir "un hospital o onze escoles".

D'altra banda, l'associació ha deixat clar que Catalunya necessita obtenir un model de finançament "propi i singular, el concert econòmic" perquè, segons l'entitat, és la eina clau per a la reactivació econòmica i sortir de la crisi econòmica. Per aquest motiu, l'entitat exigeix que els catalans han de poder "decidir sobre la forma de gestionar els seus recursos fora de la LOFCA" per millorar la situació del territori i "alleujar" els ajustos pressupostaris derivats de la crisi que han de realitzar totes les administracions.

diumenge, 11 de març del 2012

L'Assemblea Nacional Catalana ja és una realitat.

S'ha constituït aquest dissabte en un acte multitudinari al Palau Sant Jordi de Barcelona amb els objectius de promoure un referèndum sobre la independència l'any 2014 i treballar perquè hi hagi un consens majoritari en la societat a favor d'aquesta opció. L'Assemblea sorgeix de la societat civil i és hereva de les consultes per la independència. Vol agafar el relleu de l'Assemblea de Catalunya dels anys 70 i aglutinar en una mateixa plataforma ciutadana el sentiment independentista que existeix arreu del país. Per ara ja compta amb 300 assemblees locals repartides pel territori.

L'Assemblea s'ha constituït formalment amb l'aprovació dels estatuts i del seu full de rutaen un acte que ha aglutinat unes 7.000 persones i que ha estat marcat per les constants proclames a favor de la independència.

Molts dels participants ho feien a títol individual però molts altres també eren membres destacats d'entitats, partits, sindicats i associacions de tota mena i personatges de les arts catalanes.

L'entitat neix al marge dels partits polítics i es quedarà també al marge de la política. Així ho han aprovat els assistents a la constitució, en rebutjar una esmena presentada als estatuts que sol·licitava que el moviment pogués presentar-se a les eleccions.

L'ANC vol forçar les institucions i els partits catalans a fer el pas definitiu cap a la sobirania, de manera pacífica i democràtica. També insta la Generalitat a liderar el camícap a la secessió.

En el seu manifest, l'Assemblea denuncia els "continus intents d'assimilació" de Catalunya per part d'Espanya i la constant negativa de l'Estat espanyol de reconèixer Catalunya com a nació.

Construir una majoria independentista

Requejo explica que tenen per objectiu "construir una majoria interna clara favorable a la independència entre els ciutadans catalans, que guanyés un possible referèndum de secessió". Requejo ha xifrat la majoria entre el 55% i el 60% dels votants.

Per dur a terme aquest objectiu, l'ANC es basa en les enquestes que demostren que hi ha unamajoria social molt àmplia a favor de la independència. Aquesta majoria estaria entre el 40% i el 55%, segons els sondejos.

En la direcció correcta

La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha intervingut en la clausura i ha assegurat que "un país viu és un país amb una societat civil que empeny i que no es resigna".

L'Associació de Municipis per la Independència s'ha compromès, en veu del seu president, el democratacristià Josep Maria Vila d'Abadal, a donar cobertura institucional per assolir la fita del referèndum. El també alcalde de Vic considera que amb l'acte d'aquest dissabte "s'ha sembrat" la collita necessària per aconseguir, algun dia, la independència de Catalunya.

El president del Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions(CIEMEN), Aureli Argemí, ha destacat que el poble català ha estat capaç de crear el seu "propi GPS" per aconseguir l'alliberament nacional.

Aquestes tres entitats han volgut donar suport públic a l'ANC.

dilluns, 30 de gener del 2012

Ja som "Móra la Nova per la Independència"


Móra la Nova és Municipi per la Independència des del passat 26 de gener de 2012, per la moció aprovada en Ple pels regidors de la Vila amb 9 vots a favor i 1 abstenció. Com bé deia una membre de Móra La Nova Decideix i actual regidora "és un pas endavant a la feina que vam començar a l'abril del 2010 i que ens va dur a la celebració de la consulta popular del dia 20 de juny d'aquell mateix any."


El ple de Móra la Nova va aprovar dijous una moció per la qual aquest consistori s’ha adherit a la xarxa de municipis que aspira a convocar un referèndum per la independència abans de les eleccions catalanes del 2014. La moció es va aprovar amb nou vots a favor: cinc de CiU, els quatre d’ERC-AM i una abstenció del grup Imnova-PSC. L’alcalde de Móra la Nova, el convergent Ferran Bladé, ha explicat que, més enllà dels motius sentimentals, cada dia hi ha més raons de tipus econòmic per reclamar la sobirania plena de Catalunya.

Móra la Nova ha estat el darrer ajuntament ebrenc en adherir-se a l’Associació de Municipis per la Independència. Fins ara ho havien fet els ajuntaments de Tortosa, Amposta, Roquetes, Sant Carles de la Ràpita, Alcanar, Deltebre, l’EMD de Jesús, Arnes, Miravet i Rasquera. Val a dir que arreu de la demarcació, ja sigui al Camp o al Penedès, el nombre d'adhesions és més considerable, esperem que la nostra adhesió serveixi de reclam d'altres municipis riberencs i del territori.

dimarts, 17 de gener del 2012

Ribera d'Ebre per la Independència comença a caminar a Miravet

Més de 50 persones han assistit aquest dissabte a Miravet a la primera reunió de Ribera d'Ebre per la Independència, la secció comarcal de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). El principal acord a què es va arribar és el plantejament d'un full de ruta perquè els pobles de la comarca s'organitzen en assemblees locals. A més, també van decidir enviar als ajuntaments de la Ribera d'Ebre els documents perquè formalitzen la seua adhesió a la xarxa de l'Associació de Municipis per la Independència, com ja han fet una desena de consistoris del territori. De fet, dos dels ajuntaments que properament s'adheriran a l'associació són els riberencs Miravet i Rasquera. Finalment, també es va informar els assistents de l'acte central que l'ANC de les Terres de l'Ebre farà el proper 11 de febrer, a les 12 del migdia, a l'auditori Felip Pedrell de Tortosa.

diumenge, 18 de desembre del 2011

1a Convenció Nacional de la Transició de l'Autonomia a la Independència

Més de 800 persones s'han aplegat a la Facultat d'Economia i Empresa de la UB per assistir a la primera Convenció Nacional de Transició de l'Autonomia a la Independència, organitzada pel Cercle d'Estudis Sobiranistes i amb la col·laboració de Solidaritat Catalana per la Independència.

L'acte, dividit en ponències de l'àmbit jurídic i econòmic, ha estat moderat pels diputats de SI i ha reunit independentistes d'orígens diversos i prestigiosos acadèmics del país que han provat de contestar qüestions cabdals per a l'independentisme com ara quins passos s'han de seguir per assolir la independència o com es dur a terme la secessió d'una nació dins d'un estat constitucional.

Dins el bloc jurídic, el vicepresident del Cercle, Hèctor López Bofill, ha encoratjat “a passar de la retòrica independentista a l'acció independentista” amb l'establiment d'un full de ruta “clar i inequívoc” a la construcció de l'estat al marge de les normes estatals. Segons ha dit, a Catalunya aquest procés serà “inconstitucional” però legitimat per la comunitat internacional. En aquest mateix sentit, el president del Cercle, Alfons López Tena, ha explicat que tots els processos que s'han dut a terme al llarg de la història han estat unilaterals, precisament, “perquè els costos d'impedir la independència superaven els beneficis de mantenir l'estat secessionista unit”.

Dins aquest mateix bloc, el diputat d'Amaiur Jon Iñárritu ha excusat la seva presència via carta, a la qual ha posat de manifest l'increment del debat independentista i el nombre d'iniciatives a favor de la creació de l'Estat Català en el sí de la Unió Europea i referint-se a Solidaritat i al CES ha dit que “sou un dels referents per les persones que seguim amb interès aquests processos”.

Dins l'àmbit econòmic, el secretari general de SI, Uriel Bertran, ha defensat que “quan diem Espanya ens roba” ens referim a què l'estat espanyol només mira pel centre, que és on resideix el poder polític, i que en conseqüència, els Països Catalans, en estar allunyats del centre de poder pateixen la desatenció d'un estat espanyol que ha qualificat “d'inequitatiu”, contraposant aquest model “al dels estats més avançats del món, que són els més petits”, ha dit.

Per la seva banda, l'economista, Jaume Argerich, ha quantificat l'espoli fiscal pel 2011 en un 8% del PIB de Catalunya, això és, 16.170 milions d'euros i ha defensat que cal abordar el debat de l'ús que se'n faria dels recursos que comportaria la independència política ja que el sanejament econòmic que tindria Catalunya “seria brutal”.

Argerich, també ha alertat que com més es difereixi el moment de la separació, més gran serà l'herència de deutes de la Catalunya autònoma i s'ha mostrat contundent contra el què ha qualificat “del discurs de la por” que s'ha de desmuntar amb el “coneixement”. Ho ha exemplificat d'una manera molt clara: “Hipotèticament, davant d'un boicot comercial espanyol dels més durs que podem imaginar, durant el primer any de l'estat català, el creixement anual de l'economia catalana vorejaria el 5%”.

Posteriorment, Albert Gendrau ha centrat la seva ponència en l'àmbit de l'associacionisme empresarial i professional apel·lant a la responsabilitat i el lideratge d'empreses, professionals i emprenedors en el procés d'independència atenent d'aquesta manera als valors de la nostra societat.

Finalment, l'últim bloc ha estat presentat pel diputat i president de SI, Toni Strubell, i ha comptat amb la intervenció de Jean-Guy Talamoni que ha fet una aproximació a la realitat de Còrsega i els canvis constitucionals que està introduint l'estat francès per donar cert reconeixement a la realitat nacional corsa. Acte seguit, Núria Cadenes ha fet una radiografia del moment polític actual dels Països Catalans destacant com a fita més destacada “la irrupció de l'independentisme no autonomista al Parlament de Catalunya”. També ha acusat l'autonomisme “de pujar el to del discurs retòric per seguir instal·lat en l'immobilisme i jugar amb l'ambigüitat per silenciar l'acció política independentista”.

I per últim, el politòleg Jordi Muñoz ha estat l'encarregat de fer un anàlisi del suport social a la independència de Catalunya, que ha definit de “majoritari però heterogeni”.