diumenge, 18 de desembre del 2011

1a Convenció Nacional de la Transició de l'Autonomia a la Independència

Més de 800 persones s'han aplegat a la Facultat d'Economia i Empresa de la UB per assistir a la primera Convenció Nacional de Transició de l'Autonomia a la Independència, organitzada pel Cercle d'Estudis Sobiranistes i amb la col·laboració de Solidaritat Catalana per la Independència.

L'acte, dividit en ponències de l'àmbit jurídic i econòmic, ha estat moderat pels diputats de SI i ha reunit independentistes d'orígens diversos i prestigiosos acadèmics del país que han provat de contestar qüestions cabdals per a l'independentisme com ara quins passos s'han de seguir per assolir la independència o com es dur a terme la secessió d'una nació dins d'un estat constitucional.

Dins el bloc jurídic, el vicepresident del Cercle, Hèctor López Bofill, ha encoratjat “a passar de la retòrica independentista a l'acció independentista” amb l'establiment d'un full de ruta “clar i inequívoc” a la construcció de l'estat al marge de les normes estatals. Segons ha dit, a Catalunya aquest procés serà “inconstitucional” però legitimat per la comunitat internacional. En aquest mateix sentit, el president del Cercle, Alfons López Tena, ha explicat que tots els processos que s'han dut a terme al llarg de la història han estat unilaterals, precisament, “perquè els costos d'impedir la independència superaven els beneficis de mantenir l'estat secessionista unit”.

Dins aquest mateix bloc, el diputat d'Amaiur Jon Iñárritu ha excusat la seva presència via carta, a la qual ha posat de manifest l'increment del debat independentista i el nombre d'iniciatives a favor de la creació de l'Estat Català en el sí de la Unió Europea i referint-se a Solidaritat i al CES ha dit que “sou un dels referents per les persones que seguim amb interès aquests processos”.

Dins l'àmbit econòmic, el secretari general de SI, Uriel Bertran, ha defensat que “quan diem Espanya ens roba” ens referim a què l'estat espanyol només mira pel centre, que és on resideix el poder polític, i que en conseqüència, els Països Catalans, en estar allunyats del centre de poder pateixen la desatenció d'un estat espanyol que ha qualificat “d'inequitatiu”, contraposant aquest model “al dels estats més avançats del món, que són els més petits”, ha dit.

Per la seva banda, l'economista, Jaume Argerich, ha quantificat l'espoli fiscal pel 2011 en un 8% del PIB de Catalunya, això és, 16.170 milions d'euros i ha defensat que cal abordar el debat de l'ús que se'n faria dels recursos que comportaria la independència política ja que el sanejament econòmic que tindria Catalunya “seria brutal”.

Argerich, també ha alertat que com més es difereixi el moment de la separació, més gran serà l'herència de deutes de la Catalunya autònoma i s'ha mostrat contundent contra el què ha qualificat “del discurs de la por” que s'ha de desmuntar amb el “coneixement”. Ho ha exemplificat d'una manera molt clara: “Hipotèticament, davant d'un boicot comercial espanyol dels més durs que podem imaginar, durant el primer any de l'estat català, el creixement anual de l'economia catalana vorejaria el 5%”.

Posteriorment, Albert Gendrau ha centrat la seva ponència en l'àmbit de l'associacionisme empresarial i professional apel·lant a la responsabilitat i el lideratge d'empreses, professionals i emprenedors en el procés d'independència atenent d'aquesta manera als valors de la nostra societat.

Finalment, l'últim bloc ha estat presentat pel diputat i president de SI, Toni Strubell, i ha comptat amb la intervenció de Jean-Guy Talamoni que ha fet una aproximació a la realitat de Còrsega i els canvis constitucionals que està introduint l'estat francès per donar cert reconeixement a la realitat nacional corsa. Acte seguit, Núria Cadenes ha fet una radiografia del moment polític actual dels Països Catalans destacant com a fita més destacada “la irrupció de l'independentisme no autonomista al Parlament de Catalunya”. També ha acusat l'autonomisme “de pujar el to del discurs retòric per seguir instal·lat en l'immobilisme i jugar amb l'ambigüitat per silenciar l'acció política independentista”.

I per últim, el politòleg Jordi Muñoz ha estat l'encarregat de fer un anàlisi del suport social a la independència de Catalunya, que ha definit de “majoritari però heterogeni”.

divendres, 16 de desembre del 2011

Els municipis per l'estat propi demanen suport al govern


Vila d'Abadal, escollit president de l'associació, confia que l'executiu “sigui” en la defensa de la iniciativa

S'aspira a aglutinar el 50% d'alcaldes en dos anys

“Al govern, lògicament, li demano que hi sigui.” Josep Maria Vila d'Abadal es va estrenar ahir com a president de l'Associació de Municipis per la Independència expressant la seva confiança que l'executiu d'Artur Mas donarà suport a la causa amb què s'ha constituït l'entitat. “El govern no ha dit pas que no, ha dit que ho veu de bon ull”, va constatar l'alcalde de Vic. L'associació considera, segons va constatar Vila d'Abadal, que “la independència econòmica no és possible sense la independència política” i treballarà per la consecució de l'estat propi paral·lelament a la reivindicació que ha emprès la Generalitat pel pacte fiscal.

L'entitat té, d'entrada, l'adhesió de 155 municipis –entre els quals, el de Girona– i un consell comarcal que representen 1.300.000 habitants. El seu objectiu és aglutinar el suport de la meitat dels ajuntaments en un termini d'aproximadament dos anys. En quatre o cinc, aspiren a poder impulsar la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació. No ho faran, però, segons Vila d'Abadal, fins que tinguin la convicció de poder “guanyar” el plebiscit. “Si no, no l'hem de convocar”, va assenyalar. Amb vista a la hipotètica convocatòria, Vila d'Abadal és del parer que tots els municipis haurien d'estar representants a l'associació, tant si la majoria del seu ple està a favor de la independència com si no ho està, perquè arribat el moment “podran fer campanya en contra” de la constitució de l'estat català.

L'Associació de Municipis per la independència elaborarà a partir d'ara el seu full de ruta. Ho vol fer en col·laboració amb “moltes associacions de la societat civil que fa temps que treballen per la independència i que han fet tot tipus d'estudis i propostes”. Vila d'Abadal va advocar perquè totes les formacions polítiques hi estiguin representades, però considera que “no han d'entrar com a partits a l'executiva” per evitar que les seves “tàctiques” entorpeixin la consecució dels objectius amb què neix l'entitat. SI ja s'ha ofert per fer de via d'enllaç amb el Parlament.

divendres, 2 de desembre del 2011

Pròxima estació: INDEPENDÈNCIA

13/9/09 Consulta d'Arenys de Munt, 10/7/10 Manifestació del 10 de juliol... El temps passa cada cop més de pressa. En aquests últims mesos el moviment independentista català ha augmentat notablement en comparació amb els últims 20 anys.
Aquest documental pretén repassar aquest augment, buscar-l'hi explicacions, resoldre dubtes i fer una comparativa entre la situació actual del poble català i la millora que obtindria en diferents àmbits (Societat, Política, Economia, Cultura, Esport) si es proclama la independència.
Diferents personalitats i entesos, presents en cadascun d'aquests àmbits, ens ajudaran a reflexionar sobre la importància que tindria, actualment, esdevenir un estat independent en el si de la Unió Europea, a través de les seves dades, opinions i experiències.

dissabte, 5 de novembre del 2011

L'endemà de la independència

L'associació Sobirania i Justícia ha fet el congrés 'Building a New State' (programa, en pdf), dedicat a l'anàlisi de les oportunitats i els reptes amb què es trobarà Catalunya l'endemà de proclamar-se independent. I ho va fer amb la presència d'especialistes internacionals en qüestions jurídiques, financeres i diplomàtiques (Charles E. Ehlrich, Ana Stanic i Patrick Dumberry), que han estat involucrats en la construcció de nous estats com Eslovènia o Kosovë. Tots asseguren que la independència és més que possible i que la podrem veure aviat, però avisen que cal treballar fort i tenir tots els serrells prou lligats abans de proclamar-la. Van brindar, al llarg de tot el dia, una jornada de lliçons tècniques per a construir un nou estat.

En aquest vídeo hem parlat extensament amb ells i els hem preguntat per aquestes qüestions més tècniques de la independència: el reconeixement internacional de Catalunya com a estat, l'entrada com a estat membre a la Unió Europea i també sobre què passarà amb les pensions i tots els diners que Catalunya encara paga a Espanya.

Per Dumberry, ex-assessor del govern quebequès i especialista en la construcció del marc legal dels nous estats, el full de ruta és molt clar: en primer lloc, negociar amb Espanya el repartiment i la titularitat dels béns i els deutes fins aleshores compartits; en segon lloc, assolir el reconeixement internacional del nou estat català, i, finalment, l'entrada de Catalunya als organismes i tractats internacionals.

Negociació amb Espanya

Ara, tots tres avisen que moltes d'aquestes qüestions caldrà negociar-les bilateralment amb Espanya i que per això és important poder-ho fer amb la legitimitat d'un referèndum guanyat amb un resultat clar. D'aquesta manera, Catalunya ho tindrà més fàcil per a teixir suports internacionals en qüestions fonamentals com l'entrada a la Unió Europea. 'Catalunya ho tindrà més fàcil que altres estats, perquè ja és dins de la Unió, però toparà amb el veto d'Espanya per entrar-hi com a estat independent; el que ha de fer Catalunya és, prèviament, haver conversat amb la resta dels estats perquè pressionin ells mateixos l'estat espanyol', explica Stanic, que va negociar amb les antigues autoritats iugoslaves la separació econòmica en favor d'Eslovènia. I afegeix: 'Si Catalunya té l'oportunitat d'explicar al món les raons de la seva independència i les explica, tindrà els suports necessaris per assolir-la i per esdevenir un estat de ple dret'.

Per Ehrlich, historiador americà que va formar part de la comissió de les Nacions Unides responsable bastir un nou sistema jurídic per a Kosovë del 2002 al 2008 i que parla català --va fer una tesi doctoral sobre la Lliga Regionalista--, és fonamental que Catalunya faci una bona tasca diplomàtica tant amb Espanya com amb la resta de països veïns abans de proclamar la independència. Tant és així, diu, que aquesta és l'única via perquè el nou estat català 'comenci amb pas ferm i decidit'.

A les conferències del congrés, els ponents també van explicar als més de dos-cents assistents, les vies que tindrà Catalunya per adherir-se als tractats i als organismes internacionals, les maneres de negociar-ne de nous de manera bilateral amb altres estats, la manera de fixar les fronteres, la retirada de l'exèrcit del territori català, etc.

dijous, 3 de novembre del 2011

Acte de l'ANC a Reus


Us convidem a l'acte de presentació de les Assemblees Comarcals de l'Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès, el proper dia 5 de novembre, a les 20:00 hores.

L'acte es realitzarà al Auditori del Palau Bofarull (C/ Llovera, 15 de Reus) i hi participaran com a ponents en Joan Reig, en Pere Pugès i en Lluís Llach.

divendres, 14 d’octubre del 2011

Presentació “Les raons econòmiques, polítiques i socials de la Catalunya Estat”

A les 7 de la tarda, al Casal municipal de Móra la Nova, presentació de la Fundació Catalunya Estat.

Aquesta presentació mostra el greu problema econòmic, polític i socials que pateix Catalunya i com afecta a la qualitat de vida de tots els catalans.

Els assistents podran gaudir d'una copa de cava al finalitzar l’acte.

dijous, 9 de juny del 2011

Conferència Nacional per l’Estat propi








DECLARACIÓ
DE LA CONFERÈNCIA NACIONAL PER L’ESTAT PROPI

Les persones presents, plenament conscients de pertànyer a la nació catalana i plenament compromeses amb el present i el futur polític, econòmic, social, lingüístic i cultural d'aquesta nació, ens hem reunit en assemblea per deliberar sobre aquest present i aquest futur nacionals i
com a resultat d'això:

- Constatem

1. Que, després de més de trenta anys, el model autonòmic espanyol demostra ser incapaç de respondre a les nostres expectatives d'autogovern. Aquest fracàs s’ha esdevingut, entre d’altres raons, perquè no ha estat un model fonamentat en el respecte a la realitat plurinacional i plurilingüística, i perquè ha creat estructures socials, culturals, administratives i econòmiques contràries al desenvolupament de la nació catalana, a tots els països on aquesta s'estén sota sobirania espanyola. Els greuges comparatius han anat creixent fins a fer evident el divorci entre els diferents models d'Estat proposats des de la nostra nació i els que es proposen des d'Espanya.

2. Que, en concret, l’Estat no dóna suport als habitants de Catalunya i perjudica notòriament les seves possibilitats de mantenir i incrementar el nivell de vida i benestar social que la capacitat productiva i intel·lectual del país permetria, disminuint i limitant conscientment les potencialitats del nostre desenvolupament econòmic i social.

3. Que aquesta situació, definitivament aclarida, des de l'òptica espanyola, per la sentència del Tribunal Constitucional espanyol de 28 de juny de 2010, només porta, vista des de Catalunya, a dues sortides: la definitiva integració en un projecte de construcció d'una nació espanyola que, sota l'aparença de modernitat, manté els objectius unificadors i homogeneïtzadors castellans que sempre l'han caracteritzada o l'inici d’un procés d’independència que ens porti a la constitució d'un estat propi.

4. Que dins la societat civil de Catalunya s’ha generat un ampli moviment de rebuig a l'actual procés de destrucció econòmica i de genocidi cultural i una creixent consciència de la necessitat de recuperar l'estat propi, la qual cosa s'ha manifestat en forma de declaracions, opinions, manifestacions massives, consultes sobre la independència a centenars de municipis, acords municipals de rebuig de la Constitució espanyola i altres actuacions.

5. Que l'opinió pública de Catalunya es manifesta majoritàriament insatisfeta amb el grau d'autonomia i de capacitat de decisió de què gaudeixen els catalans, i així mateix hi ha molts valencians i balears insatisfets amb l'autonomia del país respectiu.

6. Que el Parlament de Catalunya ha ratificat en diverses ocasions que Catalunya és una nació (cal entendre, conjuntament amb els altres països catalans), i que no renuncia a l'exercici del dret
d’autodeterminació.

-Considerem

1. Que la població de Catalunya està cansada i decebuda per les mancances en representació, participació i respecte dels drets individuals i col·lectius d'un marc institucional polític en retrocés que únicament crea desafecció envers la cosa pública i desacredita els valors democràtics.

2. Que, malgrat això, la població de Catalunya ha mostrat reiteradament la seva maduresa democràtica, condició necessària per a qualsevol procés d'emancipació.

3. Que ha arribat l'hora d'unir esforços per tal que les voluntats actuals a favor de la sobirania s'agrupin i així es multipliquin i esdevinguin majoritàries, per vies democràtiques, com a condició indispensable per exercir el dret d'autodeterminació.

4. Que des del Principat de Catalunya s’ha de prendre la iniciativa i s'ha d'actuar solidàriament per donar suport als moviments que sorgeixin, amb les mateixes finalitats, als altres països amb els quals Catalunya comparteix, des de fa vuit segles, la mateixa nacionalitat, expressada especialment en la comunitat de llengua, de cultura, de dret, de tradicions i en una estructura social i econòmica semblant.
És per tot això que

-Acordem

Engegar el procés de creació, a Catalunya, d’una organització popular, unitària, plural i democràtica, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), regida pels principis següents:

1.- L’objecte de l’ANC és la conscienciació i la mobilització de la majoria de la
població de Catalunya per tal que es puguin aconseguir, de forma pacífica i
democràtica, aquests objectius nacionals:

1r. Recuperar la independència política de Catalunya mitjançant la constitució dun Estat de dret, democràtic i social.

2n. Accedir a la independència exercint el dret d’autodeterminació nacional reconegut i proclamat pels Pactes internacionals dels drets humans de les Nacions Unides del 1966 i pels altres instruments i la jurisprudència emesos d'aleshores ençà, en el mateix sentit, per les diferents instàncies internacionals i europees.

3r. Formar una majoria al Parlament de Catalunya que encomani al Govern de la Generalitat la convocatòria d'un plebiscit d’autodeterminació nacional sota garanties internacionals, i, si el poble català s'hi pronuncia favorablement, o bé si l'Estat espanyol no permetia el lliure exercici d'aquest dret, que proclami la independència nacional i constitueixi l'Estat català sobirà.

4t. Tractar amb la Unió Europea, un cop s'hagi establert l’Estat català i se n'hagi aprovat la Constitució mitjançant referèndum, la permanència de Catalunya dins la Unió, amb el nou estatus de membre de ple dret i alhora gestionar el reconeixement de Catalunya per les Nacions Unides i per cadascun dels seus estats membres.

2.- L'ANC es defineix com un moviment basat en la democràcia de base i la unitat d'acció, i constituït per assemblees territorials i sectorials. La participació en qualsevol dels òrgans de l'ANC serà sempre a títol personal. Qualsevol organització podrà mostrar el seu suport a l'ANC manifestant explícitament que comparteix els punts d'aquesta declaració fundacional.

3.- L'ANC promourà les accions necessàries per a obtenir un suport social
majoritari als objectius nacionals damunt definits. Ho farà sempre des de posicions pacífiques i democràtiques i actuarà en tot moment amb transparència i afavorint la màxima participació interna dels seus membres.

4.- Pel seu caràcter unitari i aglutinador, l'ANC no participarà, amb candidatura pròpia ni integrant-se en cap candidatura, en eleccions polítiques de qualsevol nivell.

5.- L'ANC treballarà per definir els principis d'organització d'un Estat que permeti aconseguir un futur més pròsper, just, democràtic i participatiu, d'acord amb les aspiracions del poble català.

6.- L’ANC treballarà especialment per la internacionalització del procés
d'independència de Catalunya i vetllarà, de forma especial, per les relacions amb la resta de la Unió Europea.

7.- L'ANC es dissoldrà quan s’hauran aconseguit els objectius nacionals damunt definits.

8.- Mentre no es constitueixin al País Valencià, a les Illes Balears i a la Catalunya Nord assemblees nacionals amb els mateixos objectius que els de l'ANC, aquesta acollirà al seu si tots els compatriotes d'aquells països que vulguin vincular-s'hi i els donarà tot el suport possible amb aquella finalitat, tot respectant els diferents processos i ritmes de cada país. Un cop constituït en un altre país de nació catalana un moviment unitari consemblant a l'ANC, s’hi establiran formes de reconeixement recíproc dels membres respectius i de coordinació per a la solidaritat i l'ajut mutus.
Així mateix,

-Acordem

1. Crear i nomenar un Secretariat de la Conferència, amb caràcter executiu, format per 30 persones participants en aquesta Conferència, al qual encomanem d'impulsar i coordinar la formació d'assemblees territorials i sectorials i totes les altres actuacions conduents a la
constitució de l'ANC, en el termini màxim de vuit mesos, d’acord amb aquesta Declaració i amb el Full de Ruta aprovat.

2. Crear i nomenar un Consell Permanent, format pel 5 per cent de les persones participants en aquesta Conferència, al qual encomanem de representar-la fins a la constitució de l'ANC, vetllant pel compliment d'aquesta Declaració i del Full de Ruta aprovat, arbitrant en eventuals conflictes entre assemblees o dins el Secretariat i, en general, assessorant el Secretariat i cooperant-hi quan aquest li ho requereixi.
Finalment,

-Cridem

Tots els catalans i catalanes, siguin quins siguin l’origen i l’adscripció política o ideològica de cadascú, a incorporar-se al procés per la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana, primer pas per a forjar una nació lliure, justa i avançada.

dissabte, 16 d’abril del 2011

A què esperem?

21,37%: Barcelona Decideix fa Història

El portaveu de Barcelona Decideix, Alfred Bosch, visiblement emocionat, ha anunciat la xifra final de participació del referèndum sobre la independència: 257.645 vots aconseguits a Barcelona.

«Hem fet història; això pulveritza tots els referents imaginables», ha afegit. Es referia al fet que s’han superat tots els barems de comparació, com ara la consulta de la Diagonal (12,2%), els vots que van fer alcalde Jordi Hereu (14,8%) i s’han triplicat els vots obtinguts per formacions de programa independentista a la ciutat (6,4%, sumant ERC, SI i RCat). La participació supera, aixi mateix, els resultats obtinguts per socialistes i populars a les darreres eleccions al Parlament i voregen els resultats de CiU en la victòria d’Artur Mas del 2010 (22,5%) «Qui digui que votar sobre la independència no interessa als barcelonins», ha assegurat Bosch, «és que no toca de peus a terra».

Aquesta dada gairebé duplica la frontera dels 10 punts, la xifra que l’organització s’havia fixat com el mínim llindar de l’èxit. David Vinyals, responsable d’Informàtica Electoral de la plataforma, ha destacat l’evolució del vot, i ho ha comparat amb altres cites. També ha comentat que el sistema ha funcionat a la perfecció, malgrat els mitjans limitats amb que ha comptat la consulta «sense gastar ni un cèntim dels contribuents, en contrast amb l’Ajuntament, que fa poc va gastar 4 milions d’euros de tothom en una consulta francament qüestionable». Segons ha explicat el responsable d’Administració Electoral de Barcelona Decideix, Eduard de Càceres, a les 20 h, en tancar les urnes, havien votat un total de 257.645 ciutadans, que sobre el padró correspon a un 18,14%, dels quals 13.394 corresponen a persones de 16-18 anys o estrangers que no formen part del cens electoral. Sobre el cens d’electors de Barcelona (Parlament 2010), per tant, els 244,251 electors censats que han emès el seu vot corresponen a un 21,37% del cens.

A les 9.45 del matí han visitat les urnes a la Rambla Joan Puigcercós, president d'ERC, i Jordi Portabella candidat a l'alcaldia. A les 10.30h, han votat el president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, i l’alcaldable de CiU Xavier Trias, acompanyats del regidor Joaquim Forn i del president de la federació de Barcelona de CDC, Jordi Martí, tots ells a la seu d’Òmnium Cultural. També han votat Dolors Camats, portaveu d’ICV, i el candidat a l’alcaldia per ICV Ricard Gomà, que ho ha fet a l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample. També ha anat a votar Santiago Espot, candidat de SI, acompanyat dels diputats Alfons López Tena i Uriel Bertran. Així mateix, ha votat una delegació de la CUP encapçalada per Xavier Monge, i una de Reagrupament amb Ignasi Planes (candidat de la coalició Unitat per Barcelona), acompanyat de Joan Carretero i Rut Carandell. L'exconseller Antoni Castells ha votat a títol individual al seu barri, el Putxet. El seu vot s’afegeix al d’altres autoritats que han votat avui com Joana Ortega, vicepresidenta de la Generalitat i consellera de Governació; Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement i el titular del Departament de Cultura, Ferran Mascarell. També ho ha fet Marta Ferrussola, l’esposa de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol.

Del món de la cultura, cal destacar la junta d’Òmnium Cultural, liderada per la presidenta Muriel Casals; el popular Toni Soler, i altres personalitats, així com representants del món sindical i econòmic que han exercit el vot en diversos punts de la ciutat.

dilluns, 3 de gener del 2011

Cap català sense consulta

La coordinadora engega una campanya perquè els 410 municipis que no han votat ho facin el 10 d'abril, coincidint amb Barcelona


Si per Reis s'intenta que cap nen es quedi sense joguina, pel 10 d'abril es buscarà que cap català s'hagi quedat sense consulta. La votació popular no vinculant sobre la independència ha arribat a més de la meitat dels municipis de Catalunya i a gairebé 600.000 vots, però la coordinadora nacional no s'atura i ha engegat una campanya perquè les urnes passin per tot el Principat. És un darrer impuls de la plataforma organitzadora per revifar aquest esdeveniment social de base i provocar l'onada més potent –i probablement l'última– coincidint amb la consulta de Barcelona del 10 d'abril.

A rebuf de la capital catalana, la coordinadora encoratja les comissions locals i comarcals “a sumar esforços per aglutinar la força del moviment popular i traslladar-lo a tots els pobles veïns”. Resten encara uns 410 municipis per votar i ara per ara hi ha previst que unes poques poblacions facin la consulta el 10-A, a part de Barcelona: Blanes, Gavà i Bagà. Però diverses localitats ja estan demanant informació per exercir aquest assaig del dret a decidir en zones fins ara poc actives com el Berguedà, el Segrià o l'Ebre.

Queden quatre mesos i l'objectiu és “multiplicar” les consultes pel territori i frenar la lleugera tendència a la baixa de la participació, culminant el projecte iniciat el 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt. Des d'aleshores es van produir quatre grans onades, el 13-D, el 28-F, el 25-A i el 20-J; posteriorment algunes de menors, i entremig en solitari va fer la consulta una ciutat de pes com Sabadell. També sense companyia Terrassa, amb més de 210.000 habitants, anirà a les urnes el pròxim 23 de gener. El propòsit terrassenc és estar a l'altura del 13,8% de participació de Sabadell, en espera del test decisiu de Barcelona.

Amb Anna Arqué i Alfred Bosch de caps visibles de Barcelona Decideix, la consulta ja ha començat amb el vot anticipat i de moment l'organització només disposa de dades parcials, però expressa una “satisfacció moderada”. Amb una projecció encara molt incipient, amb multitud de punts de recollida, la participació estaria al voltant del 10%, tot i que el vot anticipat fet a la Barceloneta va superar el 20%. Barcelona Decideix confia poc amb la complicitat de les autoritats polítiques, sobretot arran de l'entrada de Pilar Fernández Bozal com a consellera de Justícia. Bozal va intentar prohibir la consulta d'Arenys com a advocada en cap de l'Estat a Catalunya.

“El govern no només hauria de donar suport sinó que s'hauria de posar al servei de les iniciatives dels ciutadans”, recorda Arqué. La coordinadora entén que juga a favor de les consultes el “degoteig” de sentències dels tribunals espanyols contra alguns elements que defineixen Catalunya. “Esperem que això posi les piles a la gent”, expliquen des de l'organització, que creuen que Bozal pot tenir un paper similar a la sala de màquines de l'executiu català. Així, després d'un any i mig, amb 531 municipis que ja han votat, amb un 18,32% de participació, un sí del 92,7% i un no del 4,8%, la consulta mira ara d'esprémer-se amb l'aposta final per Barcelona i amb el lema Cap català sense consulta, sense perdre naturalitat ni forçar els pobles i ciutats a convocar la votació, sinó a facilitar-la “perquè és a les nostres mans aconseguir canviar el rumb del país”.