Ja som "Móra la Nova per la Independència"

Móra la Nova és Municipi per la Independència des del passat 26 de gener de 2012, per la moció aprovada en Ple pels regidors de la Vila amb 9 vots a favor i 1 abstenció. Com bé deia una membre de Móra La Nova Decideix i actual regidora "és un pas endavant a la feina que vam començar a l'abril del 2010 i que ens va dur a la celebració de la consulta popular del dia 20 de juny d'aquell mateix any."

El ple de Móra la Nova va aprovar dijous una moció per la qual aquest consistori s’ha adherit a la xarxa de municipis que aspira a convocar un referèndum per la independència abans de les eleccions catalanes del 2014. La moció es va aprovar amb nou vots a favor: cinc de CiU, els quatre d’ERC-AM i una abstenció del grup Imnova-PSC. L’alcalde de Móra la Nova, el convergent Ferran Bladé, ha explicat que, més enllà dels motius sentimentals, cada dia hi ha més raons de tipus econòmic per reclamar la sobirania plena de Catalunya.

Móra la Nova ha estat el darrer ajuntament ebrenc en adherir-se a l’Associació de Municipis per la Independència. Fins ara ho havien fet els ajuntaments de Tortosa, Amposta, Roquetes, Sant Carles de la Ràpita, Alcanar, Deltebre, l’EMD de Jesús, Arnes, Miravet i Rasquera. Val a dir que arreu de la demarcació, ja sigui al Camp o al Penedès, el nombre d'adhesions és més considerable, esperem que la nostra adhesió serveixi de reclam d'altres municipis riberencs i del territori.

Ribera d'Ebre per la Independència comença a caminar a Miravet

Més de 50 persones han assistit aquest dissabte a Miravet a la primera reunió de Ribera d'Ebre per la Independència, la secció comarcal de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). El principal acord a què es va arribar és el plantejament d'un full de ruta perquè els pobles de la comarca s'organitzen en assemblees locals. A més, també van decidir enviar als ajuntaments de la Ribera d'Ebre els documents perquè formalitzen la seua adhesió a la xarxa de l'Associació de Municipis per la Independència, com ja han fet una desena de consistoris del territori. De fet, dos dels ajuntaments que properament s'adheriran a l'associació són els riberencs Miravet i Rasquera. Finalment, també es va informar els assistents de l'acte central que l'ANC de les Terres de l'Ebre farà el proper 11 de febrer, a les 12 del migdia, a l'auditori Felip Pedrell de Tortosa.

1a Convenció Nacional de la Transició de l'Autonomia a la Independència

Més de 800 persones s'han aplegat a la Facultat d'Economia i Empresa de la UB per assistir a la primera Convenció Nacional de Transició de l'Autonomia a la Independència, organitzada pel Cercle d'Estudis Sobiranistes i amb la col·laboració de Solidaritat Catalana per la Independència.

L'acte, dividit en ponències de l'àmbit jurídic i econòmic, ha estat moderat pels diputats de SI i ha reunit independentistes d'orígens diversos i prestigiosos acadèmics del país que han provat de contestar qüestions cabdals per a l'independentisme com ara quins passos s'han de seguir per assolir la independència o com es dur a terme la secessió d'una nació dins d'un estat constitucional.

Dins el bloc jurídic, el vicepresident del Cercle, Hèctor López Bofill, ha encoratjat “a passar de la retòrica independentista a l'acció independentista” amb l'establiment d'un full de ruta “clar i inequívoc” a la construcció de l'estat al marge de les normes estatals. Segons ha dit, a Catalunya aquest procés serà “inconstitucional” però legitimat per la comunitat internacional. En aquest mateix sentit, el president del Cercle, Alfons López Tena, ha explicat que tots els processos que s'han dut a terme al llarg de la història han estat unilaterals, precisament, “perquè els costos d'impedir la independència superaven els beneficis de mantenir l'estat secessionista unit”.

Dins aquest mateix bloc, el diputat d'Amaiur Jon Iñárritu ha excusat la seva presència via carta, a la qual ha posat de manifest l'increment del debat independentista i el nombre d'iniciatives a favor de la creació de l'Estat Català en el sí de la Unió Europea i referint-se a Solidaritat i al CES ha dit que “sou un dels referents per les persones que seguim amb interès aquests processos”.

Dins l'àmbit econòmic, el secretari general de SI, Uriel Bertran, ha defensat que “quan diem Espanya ens roba” ens referim a què l'estat espanyol només mira pel centre, que és on resideix el poder polític, i que en conseqüència, els Països Catalans, en estar allunyats del centre de poder pateixen la desatenció d'un estat espanyol que ha qualificat “d'inequitatiu”, contraposant aquest model “al dels estats més avançats del món, que són els més petits”, ha dit.

Per la seva banda, l'economista, Jaume Argerich, ha quantificat l'espoli fiscal pel 2011 en un 8% del PIB de Catalunya, això és, 16.170 milions d'euros i ha defensat que cal abordar el debat de l'ús que se'n faria dels recursos que comportaria la independència política ja que el sanejament econòmic que tindria Catalunya “seria brutal”.

Argerich, també ha alertat que com més es difereixi el moment de la separació, més gran serà l'herència de deutes de la Catalunya autònoma i s'ha mostrat contundent contra el què ha qualificat “del discurs de la por” que s'ha de desmuntar amb el “coneixement”. Ho ha exemplificat d'una manera molt clara: “Hipotèticament, davant d'un boicot comercial espanyol dels més durs que podem imaginar, durant el primer any de l'estat català, el creixement anual de l'economia catalana vorejaria el 5%”.

Posteriorment, Albert Gendrau ha centrat la seva ponència en l'àmbit de l'associacionisme empresarial i professional apel·lant a la responsabilitat i el lideratge d'empreses, professionals i emprenedors en el procés d'independència atenent d'aquesta manera als valors de la nostra societat.

Finalment, l'últim bloc ha estat presentat pel diputat i president de SI, Toni Strubell, i ha comptat amb la intervenció de Jean-Guy Talamoni que ha fet una aproximació a la realitat de Còrsega i els canvis constitucionals que està introduint l'estat francès per donar cert reconeixement a la realitat nacional corsa. Acte seguit, Núria Cadenes ha fet una radiografia del moment polític actual dels Països Catalans destacant com a fita més destacada “la irrupció de l'independentisme no autonomista al Parlament de Catalunya”. També ha acusat l'autonomisme “de pujar el to del discurs retòric per seguir instal·lat en l'immobilisme i jugar amb l'ambigüitat per silenciar l'acció política independentista”.

I per últim, el politòleg Jordi Muñoz ha estat l'encarregat de fer un anàlisi del suport social a la independència de Catalunya, que ha definit de “majoritari però heterogeni”.

Els municipis per l'estat propi demanen suport al govern

Vila d'Abadal, escollit president de l'associació, confia que l'executiu “sigui” en la defensa de la iniciativa

S'aspira a aglutinar el 50% d'alcaldes en dos anys

“Al govern, lògicament, li demano que hi sigui.” Josep Maria Vila d'Abadal es va estrenar ahir com a president de l'Associació de Municipis per la Independència expressant la seva confiança que l'executiu d'Artur Mas donarà suport a la causa amb què s'ha constituït l'entitat. “El govern no ha dit pas que no, ha dit que ho veu de bon ull”, va constatar l'alcalde de Vic. L'associació considera, segons va constatar Vila d'Abadal, que “la independència econòmica no és possible sense la independència política” i treballarà per la consecució de l'estat propi paral·lelament a la reivindicació que ha emprès la Generalitat pel pacte fiscal.

L'entitat té, d'entrada, l'adhesió de 155 municipis –entre els quals, el de Girona– i un consell comarcal que representen 1.300.000 habitants. El seu objectiu és aglutinar el suport de la meitat dels ajuntaments en un termini d'aproximadament dos anys. En quatre o cinc, aspiren a poder impulsar la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació. No ho faran, però, segons Vila d'Abadal, fins que tinguin la convicció de poder “guanyar” el plebiscit. “Si no, no l'hem de convocar”, va assenyalar. Amb vista a la hipotètica convocatòria, Vila d'Abadal és del parer que tots els municipis haurien d'estar representants a l'associació, tant si la majoria del seu ple està a favor de la independència com si no ho està, perquè arribat el moment “podran fer campanya en contra” de la constitució de l'estat català.

L'Associació de Municipis per la independència elaborarà a partir d'ara el seu full de ruta. Ho vol fer en col·laboració amb “moltes associacions de la societat civil que fa temps que treballen per la independència i que han fet tot tipus d'estudis i propostes”. Vila d'Abadal va advocar perquè totes les formacions polítiques hi estiguin representades, però considera que “no han d'entrar com a partits a l'executiva” per evitar que les seves “tàctiques” entorpeixin la consecució dels objectius amb què neix l'entitat. SI ja s'ha ofert per fer de via d'enllaç amb el Parlament.

Pròxima estació: INDEPENDÈNCIA

13/9/09 Consulta d'Arenys de Munt, 10/7/10 Manifestació del 10 de juliol... El temps passa cada cop més de pressa. En aquests últims mesos el moviment independentista català ha augmentat notablement en comparació amb els últims 20 anys.

Aquest documental pretén repassar aquest augment, buscar-l'hi explicacions, resoldre dubtes i fer una comparativa entre la situació actual del poble català i la millora que obtindria en diferents àmbits (Societat, Política, Economia, Cultura, Esport) si es proclama la independència.
Diferents personalitats i entesos, presents en cadascun d'aquests àmbits, ens ajudaran a reflexionar sobre la importància que tindria, actualment, esdevenir un estat independent en el si de la Unió Europea, a través de les seves dades, opinions i experiències.

L'endemà de la independència

L'associació Sobirania i Justícia ha fet el congrés 'Building a New State' (programa, en pdf), dedicat a l'anàlisi de les oportunitats i els reptes amb què es trobarà Catalunya l'endemà de proclamar-se independent. I ho va fer amb la presència d'especialistes internacionals en qüestions jurídiques, financeres i diplomàtiques (Charles E. Ehlrich, Ana Stanic i Patrick Dumberry), que han estat involucrats en la construcció de nous estats com Eslovènia o Kosovë. Tots asseguren que la independència és més que possible i que la podrem veure aviat, però avisen que cal treballar fort i tenir tots els serrells prou lligats abans de proclamar-la. Van brindar, al llarg de tot el dia, una jornada de lliçons tècniques per a construir un nou estat.

En aquest vídeo hem parlat extensament amb ells i els hem preguntat per aquestes qüestions més tècniques de la independència: el reconeixement internacional de Catalunya com a estat, l'entrada com a estat membre a la Unió Europea i també sobre què passarà amb les pensions i tots els diners que Catalunya encara paga a Espanya.

Per Dumberry, ex-assessor del govern quebequès i especialista en la construcció del marc legal dels nous estats, el full de ruta és molt clar: en primer lloc, negociar amb Espanya el repartiment i la titularitat dels béns i els deutes fins aleshores compartits; en segon lloc, assolir el reconeixement internacional del nou estat català, i, finalment, l'entrada de Catalunya als organismes i tractats internacionals.

Negociació amb Espanya

Ara, tots tres avisen que moltes d'aquestes qüestions caldrà negociar-les bilateralment amb Espanya i que per això és important poder-ho fer amb la legitimitat d'un referèndum guanyat amb un resultat clar. D'aquesta manera, Catalunya ho tindrà més fàcil per a teixir suports internacionals en qüestions fonamentals com l'entrada a la Unió Europea. 'Catalunya ho tindrà més fàcil que altres estats, perquè ja és dins de la Unió, però toparà amb el veto d'Espanya per entrar-hi com a estat independent; el que ha de fer Catalunya és, prèviament, haver conversat amb la resta dels estats perquè pressionin ells mateixos l'estat espanyol', explica Stanic, que va negociar amb les antigues autoritats iugoslaves la separació econòmica en favor d'Eslovènia. I afegeix: 'Si Catalunya té l'oportunitat d'explicar al món les raons de la seva independència i les explica, tindrà els suports necessaris per assolir-la i per esdevenir un estat de ple dret'.

Per Ehrlich, historiador americà que va formar part de la comissió de les Nacions Unides responsable bastir un nou sistema jurídic per a Kosovë del 2002 al 2008 i que parla català --va fer una tesi doctoral sobre la Lliga Regionalista--, és fonamental que Catalunya faci una bona tasca diplomàtica tant amb Espanya com amb la resta de països veïns abans de proclamar la independència. Tant és així, diu, que aquesta és l'única via perquè el nou estat català 'comenci amb pas ferm i decidit'.

A les conferències del congrés, els ponents també van explicar als més de dos-cents assistents, les vies que tindrà Catalunya per adherir-se als tractats i als organismes internacionals, les maneres de negociar-ne de nous de manera bilateral amb altres estats, la manera de fixar les fronteres, la retirada de l'exèrcit del territori català, etc.

Acte de l'ANC a Reus

Us convidem a l'acte de presentació de les Assemblees Comarcals de l'Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès, el proper dia 5 de novembre, a les 20:00 hores.

L'acte es realitzarà al Auditori del Palau Bofarull (C/ Llovera, 15 de Reus) i hi participaran com a ponents en Joan Reig, en Pere Pugès i en Lluís Llach.

Inscriu-t'hi: MxI - Assemblea Nacional Catalana