
El 95% dels seus habitants dóna suport a la llibertat de la nació catalana en una consulta amb un 19% de participació
Trenta anys després de la recuperació de l’opció de poder votar els nostres representants i, aquests, poder formar part d’institucions autonòmiques amb més o menys autogovern, els ciutadans i les ciutadanes demanen més poder de decisió en els afers que els afecten. Cada cop són més corrents les consultes populars sobre instal·lacions municipals o sobre com gastar els nostres impostos. Aquesta eina, la de la consulta o la del referèndum, és indispensable per conèixer l’opinió de la societat civil i actuar en conseqüència al que vol. Per tant, es traspassen els límits de la democràcia representativa per assolir cada cop un grau més alt de decisió.
S’esdevé, doncs, que no tenim el dret a fer una consulta d’àmbit nacional sobre temes més globals però sí d’àmbit local sense, a més, cap mena de vinculació amb allò que es decideix finalment. Els Països Catalans som una realitat nacional que, malgrat el sentiment de poble català, mai no hem pogut decidir en unes urnes quin ha de ser el model organitzatiu, social i, al cap i a la fi, d’Estat que volem, si lligat a altres nacions o independent de qualsevol d’elles.
El dia tretze de setembre de l’any 2009 es va produir un moviment insòlit dins la història democràtica d’aquest país: diversa gent va moure’s per consultar als empadronats al municipi maresmenc d’Arenys de Munt si volien la independència o no la volien. Democràticament i amb una participació gens menyspreable van votar i van exercir el dret a dir-hi la seva sobre un tema que cada cop ocupa més espai en les nostres relacions socials i mediàtiques. Donem suport a aquesta iniciativa i pretenem emular-la. Volem dir-hi la nostra, ja sigui negativament o afirmativa. Els catalans i les catalanes volem exercir un dret democràtic i cívic que cal que totes les institucions, sorgides de la voluntat popular, pregonin i defensin.
La cohesió social és necessària i va íntimament lligada a una llibertat més gran i a una capacitat del país per decidir les polítiques pròpies, per això a l’hora d’anar a votar es fa servir el padró i s’estableix el límit a partir dels setze anys, els nous catalans inclosos.
Ha arribat el moment que els catalans i les catalanes decidim el nostre futur. És el moment d’apostar amb decisió si volem esdevenir una nació sobirana plenament reconeguda en el context internacional i desplegar totes les nostres capacitats col·lectives o volem seguir amb el marc actual dins els Estats espanyol i francès.
Que sigui vinculant o no depèn de la mateixa societat que, exercint aquest dret democràtic, pretén que, almenys, la seva veu sigui escoltada. I l’esforç realitzat fins a la data haurà valgut la pena per haver sembrat la llavor d’una Tarragona amb unes tarragonines i uns tarragonins que volen decidir sobre coses per les quals, fins avui, no tenen capacitat de decidir.
Són les primeres consultes des de la renovació de la Coordinadora, i les darreres abans del 17O.
Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell) i Figuerola del Camp (Alt Camp) s'afegeixen avui a la llarga llista de municipis que organitzen una consulta popular sobre la independència. Tot i que ja fa mesos de l'última gran onada de consultes, la del 20-J, durant aquest temps se n'han continuat fent a diversos municipis del país de manera esglaonada. Les d'avui són les darreres abans de la propera onada important, la del 17 d'octubre. Aleshores serà el torn de Gavà, la Bisbal del Penedès, Rubí, Tarragona i Vilallonga del Camp.
Tots els veïns de més de setze anys de Bell-lloc d'Urgell poden anar avui a votar, des de les nou del matí i fins a les vuit del vespre, a les urnes que hi ha a les Escoles Velles. A més, la plataforma Bell-lloc Decideix també té un servei d'urna mòbil, de manera que s'encarreguen de portar la urna fins a casa de la gent que no pugui desplaçar-se fins a les Escoles. Abans d'obrir el col·legi, per als més matiners s'ha preparat una xocolatada popular al parc de les Escoles.
La consulta a Bell-lloc ha rebut el suport d'algunes personalitats i cares conegudes, com el del cantant de la Salseta del Poble Sec, Salvador Escribà; l'esportista Albert Folguera, i el lingüista i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes Joan Solà, que ho va fer a través d'aquest vídeo (http://www.youtube.com/watch?v=v189PE_QRvA), en què destaca el 'moment històric' que viu Bell-lloc i el país i encoratja tothom a 'fer propaganda i anar a votar, que és un acte de molta responsabilitat'.
L'altre municipi que vota avui sobre la independència és Figuerola del Camp. Hi poden participar tots els residents majors de setze anys. El col·legi s'ha ubicat a la Cooperativa del municipi, i serà obert des de les nou del matí fins a les vuit del vespre. A Figuerola ja fa setmanes que es preparen per a la jornada d'avui: s'han fet col·loquis i xerrades informatives i s'han projectats films, com el documental 'Adéu, Espanya?' i la pel·lícula 'Cataluña-Espanya'.
Les consultes d'avui són les primeres que es fan des que es va renovar la Coordinadora, dissabte de la setmana passada. En el consell plenari, que es va fer a Sant Antoni de Vilamajor, es van renovar els membres de la comissió permanent i els tres portaveus, arran de la renúncia d'Uriel Bertran i Anna Arqué. Des d'aleshores, els portaveus són Lorda Marauri, Jaume Soler i Juli Carbonell. La nova comissió està convençuda que cal continuar el moviment de les consultes i per això s'encarrega ara de reactivar el moviment i de gestionar les tandes de consultes pendents. La propera, el 17-O.
Alfarràs (Segrià), Llívia (Cerdanya) i Rocafort de Vallbona (Urgell) prendran el relleu de Solivella per la diada de l'Onze de Setembre; Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell) i Figuerola del Camp (Alt Camp) faran la consulta el 26 de setembre; la pròxima tanda important serà el 17 d'octubre, quan la faran Gavà (Baix Llobregat), Gósol (Berguedà), La Bisbal del Penedès (Penedès), Rubí (Vallès Occidental), Tarragona iVilallonga del Camp (Tarragonès).
A Barcelona, la data triada és el 10 d'abril de l'any vinent. De fet, encara hi ha força municipis que en preparen, tot i que la majoria encara no han decidit cap data.
D'una altra banda el 18 de setembre vinent el plenari de la Coordinadora Nacional per la consulta sobre la independència elegirà els membres d'una comissió permanent, per reactivar el moviment i gestionar les tandes de consultes pendents, com les del 17 d'octubre i la de Barcelona del 10-A. La comissió gestora que ha convocat el plenari també anuncia que s'hi elegiran nous portaveus.